En aquesta entrada, voldria proposar una breu reflexió sobre el rol del professor que aquest últim més ha tingut cert ressò fora del món educatiu gràcies a l'entrevista que El País va fer, a principis de mes, a la professora Rosabel Roig, especialista en noves tecnologies a l'aula. Cito Roig:
"Hubo años en los que se pensó que la tecnología mejoraba el sistema, pero no se trata de eso, hay que hacer cosas nuevas con esa tecnología. Hoy hablamos mucho de aprendizaje colaborativo, de la creatividad y de la resolución de problemas, la tecnología nos ayuda a alcanzar esos objetivos. La tecnología está presente en la sociedad y debemos de preparar a nuestros alumnos para ello, la cuestión es saber cómo se utiliza".
El món d'avui és un món altament informatitzat, i la cosa tot just comença. Si pretenem formar alumnes socialment hàbils, cal preparar-los per a la dimensió digital de la nostra societat. D'entrada, estic d'acord amb Rosabel Roig quan diu que la clau que defineix l'encert de l'ús de les TIC a l'aula i de l'ALAO és fer un ús significatiu de la tecnologia. És a dir, hem de ser conscients, com a professors, dels avantatges i dels inconvenients de les tecnologies per tal de poder-les utilitzar a l'aula quan suposin un valor afegir a les nostres classes, però també hem de saber prescindir-ne quan no hi aporten cap millora. Altrament, ens convertirem en una caricatura del professor innovador i informat que [se suposa que] voldríem ser i ens assemblarem més aviat a això:
Més enllà de l'anècdota, aquesta imatge il·lustra algú que viu a l'edat de pedra però que fa servir tota mena d'aparells sense solta ni volta. Això és justament el que hem d'evitar: si som persones innovadores i coneixedores dels avenços tecnològics, podrem aprofitar-ho a l'aula; si, però, aquestes tecnologies no formen part de les nostres vides i no en fem un ús justificat per la reflexió, caurem fàcilment en el desaprofitament del temps i de les possibilitats que els mitjans ens ofereixen.
Com veieu, a parer meu, és difícil utilitzar les TIC si nosaltres mateixos no som ciutadans digitals. Per això, considero que el primer pas per a fer-ne un bon ús és reflexionar sobre quina mena de ciutadans som i, per tant, quina mena de professors volem ser.
Perquè, a qui convencerem utilitzant les TIC, si nosaltres mateixos no hi creiem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada